“Quan penso una obra la penso estretament lligada als materials que vull utilitzar. A vegades, són els mateixos materials els que em donen el tret de sortida per iniciar una obra i són ells els que, com si tinguéssim vida pròpia, van donant forma a l’obra.”
L’obra d’Antolina Vilaseca és el resultat de la connexió entre la seva veu interior, la forma de mirar l’entorn i la natura. És el punt de trobada entre la forma d’estar en el món i el seu pensament. A través del color, les textures, el paisatge, els objectes, Vilaseca experimenta amb diferents formats i tècniques tot revisitant i interpretant diferents estils de creació tradicionals per transgredir-los i oferir una nova manera de mirar i d’adreçar-se a la tasca creativa.
L’ús de diferents tècniques com el gravat, la pintura, el dibuix, el collage o l’escultura, fa que la seva obra sigui difícil d’etiquetar. Al llarg de la seva trajectòria artística trobem algunes constants com l’exploració dels límits, els viatges, la identitat, conceptes de sincronia, del més enllà i del més ençà, però també i sempre present el paisatge on va néixer i créixer, les muntanyes de Montserrat, un paisatge que la condueix pels senders avantguardistes on la qüestió onírica adopta un paper fonamental.
(Zulima Martínez)
“Quan penso una obra la penso estretament lligada als materials que vull utilitzar. A vegades, són els mateixos materials els que em donen el tret de sortida per iniciar una obra i són ells els que, com si tinguéssim vida pròpia, van donant forma a l’obra.”
L’obra d’Antolina Vilaseca és el resultat de la connexió entre la seva veu interior, la forma de mirar l’entorn i la natura. És el punt de trobada entre la forma d’estar en el món i el seu pensament. A través del color, les textures, el paisatge, els objectes, Vilaseca experimenta amb diferents formats i tècniques tot revisitant i interpretant diferents estils de creació tradicionals per transgredir-los i oferir una nova manera de mirar i d’adreçar-se a la tasca creativa.
L’ús de diferents tècniques com el gravat, la pintura, el dibuix, el collage o l’escultura, fa que la seva obra sigui difícil d’etiquetar. Al llarg de la seva trajectòria artística trobem algunes constants com l’exploració dels límits, els viatges, la identitat, conceptes de sincronia, del més enllà i del més ençà, però també i sempre present el paisatge on va néixer i créixer, les muntanyes de Montserrat, un paisatge que la condueix pels senders avantguardistes on la qüestió onírica adopta un paper fonamental.
